dimarts, 29 de juny del 2010

La última estación. León Tolstói

L'última estación,  es una tragicomèdia sobre l'amor i el matrimoni que va viure l'escriptor rus, Leon Tolstói el seu darrer any de vida. A la coproducció d'Alemanya, Espanya i Gran Bretanya, el novel·lista decideix renunciar a totes les seves propietats, a favor de la pobresa, un fet que la seva esposa, després de cinquanta anys de matrimoni, intentarà evitar de totes les maneres possibles. Aquest argument és l'excusa per tractar temes universals com l'amor, la família, la gelosia o les traïcions.


El film compta amb Christopher Plummer en el paper de Tolstói, Helen Mirren com a Sofia, l'esposa de Tolstói, o James McAvoy com a secretari de l'escriptor. Amb aquest pel·lícula, Hoffman va més enllà de muntar una biografia al cinema, ja que acaba creant una emotiva i intensa pel·lícula sobre l'amor i la impossibilitat de viure sense ell.




Cementeri de pianos

Una Lisboa sense temps on viuen, somien, estimen treballen i moren els personatges d'aquesta història. En el cor d'un taller de fusteria es troba el cementiri de pianos, lloc on els instruments, a semblança dels éssers que ho envolten, han deixat de funcionar i es troben suspesos entre la vida i la mort. Lloc d'exili voluntari on es reflexiona i es fa l'amor, lloc de lectures clandestines, espai recòndit d'adulteris, pati de jocs infantils on s'encadenen les generacions.

Pare i fill actuen com narradors i intercalen les seves vivències des d'èpoques i prismes diferents. Desemmascaren la història de la família, en un llenguatge d'ombres i llums, de silencis i riures, de pors i esperances, de culpabilitat i perdó. Relaten històries d'amor, urgents i inevitables, feridors, en les quals l'abandó, la violència domèstica i els errors redimits acaben sent anul•lats pel poder de la tendresa i l'afecte. Parlen de mort, no per a indicar una fi, sinó la renovació d'una generació a una altra.

Els sofriments del jove Werther

Les tribulacions del jove Werther, publicat el 1774 en alemany sota el títol de Die Leiden des jungen Werthers, és un llibre semiautobiogràfic de Johann Wolfgang von Goethe, un dels autors més importants del romanticisme Alemany. Goethe mencionà en la primera versió del seu Römische Elegien, que el seu «sofrimient juvenil» fou en part inspiració per a la creació de la novel·la.
Es tracta d'una obra important del moviment romàntic alemany Sturm und Drang. De fet, és un dels pocs treballs que Goethe escriví dins d'aquest moviment abans de començar amb Friedrich von Schiller el moviment clàssic de Weimar, en el qual també influí.
El llibre aconseguí que Goethe, que l'havia escrit amb 24 anys, es convertís en una de les primeres celebritats literàries. Al final de la seva vida, molts joves viatjaven fins a Weimar per vistar el mestre, de qui en moltes ocasions només coneixien aquest llibre.

L'empremta del llibre en la societat fou tan gran que l'adjectiu de ser un Werther s'utilitzà per descriure qualsevol jove idealista enamorat fervorosament.