Les mil i una nits (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak shab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes histories es format per un antic llibre anomenat Hazâr Afsâna (Els Mil Mites) (en persa هزارافسانه). La compilació i traducció d'aquestes histories a l'àrab fou, suposadament, Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar, que visqué en el segle IX.La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà en El Caire l'any 1835.
L'estructura del llibre és una història que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle XX. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, conviurien una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre...
