PREGUNTA-HO A LA POLS

Arturo Bandini és un jove escriptor que entusiasmat per la publicació en una revista del seu primer conte es trasllada a Califòrnia en busca d’aventures que li inspirin nous relats. La seva visió idealitzada de la terra promesa cau aviat a terra.
Fante ens dóna una visió descarnada de la realitat californiana dels anys 30. Ni Los Ángeles és un paradís, ni la gent que hi viu està en felicitat permanent. Els esperits arrossegats per la promesa de sol i de calor, que sovint es relaciona amb un nivell de vida superior, topen de nassos amb una ciutat polsosa, impersonal i amb un punt d’ordinari que fa que pocs puguin considerar-la una llar. Totes les ciutats tenen varies cares, aquí bàsicament es divideix en dos, la luxosa i la pobre, i l’escenari principal és aquesta última.
Bandini és un personatge curiós: té moltes crisis personals que el fan dubtar del seu talent i alhora té un punt d’arrogant, i quan pot s’exhibeix com un prometedor (sinó gran) escriptor. El seu caràcter malgastador fa que sovint estigui proper a la desesperació, es castig a per la seva manca d’inspiració, es tortura per la seva manca de valentia amb les dones, i es mortifica per la seva pobresa, els seus orígens i pel que voldria ser i no és.

EL castell de vidre

Una història commovedora, d’una sensibilitat extraordinària, que no es pot deixar de llegir. Comparada a Charles Dickens i a Frank McCourt , ha venut més d’1 milió i mig de llibres. Créixer a la família Walls no és fàcil. Ni per a la Jeannette ni per als seus tres germans. Però a voltes és màgic. Fabulós. Quan la mare fa d’artista i oblida que odia la domesticitat. Quan la fantasia de les històries del pare fa oblidar la pobresa, la gana, el fred, els pantalons foradats amb els genolls pintats perquè no es noti, els viatges per l’Amèrica profunda de casa miserable en casa miserable. Quan està sobri.Però la Jeannette creix, i aprèn que la vida és complicada, i que el castell de vidre amb què han somniat tota la vida ella i el seu pare potser no es construirà mai..

Les mil i una nits (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak shab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes histories es format per un antic llibre anomenat Hazâr Afsâna (Els Mil Mites) (en persa هزارافسانه). La compilació i traducció d'aquestes histories a l'àrab fou, suposadament, Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar, que visqué en el segle IX.La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà en El Caire l'any 1835.

L'estructura del llibre és una història que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle XX. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, conviurien una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre...

La Ola

La ola (Die Welle) és un llargmetratge basat en una història real que va tenir lloc el 1967 en un institut de secundària californià. Allà, el professor d’història d’ascendència jueva Ron Jones, va dur a terme un experiment que va anomenar “The Third Wave” (La Tercera Onada) que, segons les seves pròpies paraules, només pretenia ser un joc per a comprendre el feixisme. La ola recrea aquesta experiència traslladant l’escenari a un centre de secundària de ’Alemanya contemporània. A l’igual que va passar en la realitat, en la pel·lícula es mostra com el que va començar sent un intent per a transmetre un conjunt d’idees sobre la disciplina i el sentiment de comunitat, es converteix en pocs dies en un moviment que transforma completament l’actitud de l’alumnat fins al punt d’arribar a la violència. Basat en una història real: l’experiència de Rod Jones1.

El país de l'aigua. Graham Swift

Tom Crick és un professor d'història en un col·legi anglès, l'apatia del seu alumnes ho inciten, en un començament, a narrar a la seva classe alguns records existents de la seva joventut, però amb els dies i els recents problemes amb la seva esposa Mary, apareix un Tom turmentat que necessita esplaiar-se, amb això les històries canvien poc a poc fent-se més complexes i turbulentes, sortint a flotació tot el traumàtic passat, en les terres pantanoses de l'Est d'Anglaterra.

Carson McCullers

Carson McCullers, ens parla sempre de l’amor i de la incomunicació. De l’asimetria de l’amor. Dels amors ridículs, impossibles, dolorosos, que experimenten personatges solitaris. De la impossibilitat real de connectar amb un altre ésser humà, de comprendre’l i de ser comprès.
La belada del cafè trist, títol de la història principal, recull set relats: La belada del cafè trist, Wunderkind, El jockey, Madame Zilensky i el rei de Finlàndia, El transeünt, Dilema domèstic, Un arbre. Una roca. Un núvol. Cadascun d'ells és un petit microcosmos de la temàtica recurrent de Carson: la solitud, l'aïllament juxtaposats amb l'amor i la importància de les relacions triangulars insostenibles.

Trobada amb l'escriptora Maria-Antònia Oliver

El proper dimecres dia 10 de juny, a les 18.00h, ens acompanyarà l’escriptora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946). Amb aquesta activitat, els dos clubs de lectura de la biblioteca volem aprofitar per tancar el curs, fins passat l’estiu, a més de passar una bona estona. L’activitat és oberta a qualsevol persona que hi vulgui participar.

Maria-Antònia Oliver inicià la seva trajectòria narrativa amb novel·les centrades en la temàtica de Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines. Un altre tema molt present en la seva obra és el de la condició de la dona. És precisament la dona, la protagonista de la major part del seus llibres, destacant la popular Lònia Guiu, detectiu mallorquina de tres de les seves novel·les policíaques, i Joana Batllorí, la protagonista de la novel·la Joana E. Serà precisament aquest darrer el que comentarem amb la mateixa autora.

Amb la col.laboració de

Joana E.

Joana E. (1992) és la biografia novel·lada de Joana Batllorí, una dona mallorquina que l’autora va conèixer l’any 1979. De forta càrrega melodramàtica, la història de la Joana és contada per ella mateixa des que neix fins que es casa per segona vegada. Si bé la novel·la parteix de la realitat, juga també amb elements de ficció.

Joana E. ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta, per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona.

El sol dels Scorta

El sol dels Scorta va guanyar el Premi Goncourt el 2004 i és obra de Laurent Gaudé, un jove novel.lista i dramaturg francès.La crítica deixa el llibre pels núvols, la majoria el qualifica d'obra mestra. L'argument no té gaire res de nou: explica la vida de membres de les generacions d'una mateixa família en un petit i calorós poble al sud d'Itàlia. Tot succeeix entre el 1875 i l'actualitat. Diverses generacions dels Scorta centren l'acció a Montepuccio, un poble miserable del sud d'Itàlia. El poblet està situat sobre el mar, rodejat de quatre turons i unes quantes oliveres sobre les quals cauen els implacable però nutrients rajos de sol.

L'amor en els temps del cólera"

Avui veurem la pel.lícula "l'amor en els temps del còlera", al salon d'actes als 5:30
El 2007 es va estrenar als Estats Units la versió cinematogràfica de L’amor en els temps del còlera (Love in the estafi of cholera és el títol original de la pel·lícula, dirigida per Mike Newell i amb Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno com a protagonistes), de l’escriptor i premio Nobel Gabriel García Márquez, al que pràcticament tots coneixereu i del que la majoria haurà llegit els seus Cent anys de solitud.

El amor en los tiempos del cólera

A partir de la mort de Jeremiah de Saint- Amour, el doctor Juvenal Urbino serà consciente de la proximitat de la seva mort, a la que evocarà en el derrer dia de la vida. La seva esposa, Fermina Daza, l' acompanyà en el dia a dia durant els 50 anys de matrimoni, malgrat els dubtes inicials d’aquesta.
Després de Lamont d’Urbino, es presenta davant de Fermina un home anomenat Florentino Ariza, qui havia estat pretendent d’ella des de la infància. Malgrat els anys, Florentino li presenta el seu amor incondicional.

L’amor en els temps del còlera és una obra bellíssima. El propi autor s’ha referit a ella en més d’una ocasió com la seva predilecta entre totes les quals ha escrit: «El meu llibre és L’amor en els temps del còlera, aquest és el llibre que va a quedar. Cent anys de solitud és un llibre mític, i jo no tracto de disputar-li cap mèrit, però L’amor en els temps del còlera és un llibre humà amb els peus en la terra del que som nosaltres de debò».

Gabriel García Márquez

Va néixer el 1928 a la ciutat d'Aracataca (Magdalena, Colòmbia). Fou criat pels seus avis materns i en morir aquests, passà a viure amb els seus pares. Inicià els estudis de Dret i Ciències Polítiques a la Universidad Nacioanal de Colombia (Bogotá), però no els finalitzà.

A partir dels disturbis que es desencadenaren amb l'assassinat del políc Jorge Eliécer Gaitán (1898-1948), coneguts com a "Bogotazo", es traslladà a Cartagena de Indias, on començà a treballar con a periodista del diari El Indias, on començà a treballar con a periodista del diari El Universal. En els anys següents fou reporter i columnista als diaris. El heraldo (Barraquilla) i El Espectador (Bogotà). i entre 1959 i 1961 traballà per l'agéncia cubana de notícies la prensa latina. En anys porteriors residirà a Nova Yorrk, Barcelona, París, Cartagena de Indias i Mèxic, establint-se des de 1981 a Mèxic, on crea la Fundación Nuevo peridismo Iberoamericano ( FNPI). En 1982 se li concedeix el premi Nobel de literatura.

BANANA YOSHIMOTO

Banana Yoshimoto(1964-), pseudònimde Mahoko Yoshimoto, escriptora japonesa contemporània. Ella va decidir el seu nom en hiragana.
És filla de Takāki Yoshimoto (conegut també com Ryumei Yoshimoto, reconegut i influent filòsof en la dècada de 1960). A més del seu famós pare, la germana de Banana Yoshimoto, Haruno Yoiko, és una coneguda mangaka al Japó.
El seu amor per la naturalesa, influeix en el seu nom artístic: estima les flors vermelles i carnoses del banano del que extraurà el pseudònim amb el qual se la coneix en el món: Banana.
El seu estil, fresc i directe, i els termes que aborda, com l'amor,l'amistat, la mort i la solitud, han fet de cada obra d'aquesta autora un cas literari.

Sentiments i dolors davant la mort i la solitud. Buidors amargues que costen d’acceptar i que sembla que no es poden tornar a omplir, creen una mena de cuirasses que pretenen protegir, però que acaben aïllant. Primers escrits de Banana Yoshimoto on perfila el seu estil propi, carregat d’introspecció, sensibilitat i senzillesa, davant el desdibuix entre el món real i el món imaginari. Narracions que mostren, amb to tranquil, símbols de tristesa, solitud, amor i amistat, que com espines amagades, es van clavant en el record i en la vida dels seus protagonistes.

… Alçarà el cap, mirant al seu voltant. Atent a qualsevol moviment, al més mínim soroll. I tot i comprovar que tot és en el seu lloc, el seu cos tremolarà, mentre corrent a gran velocitat, el ratolí sortirà de l’amagatall i travessarà tota l’habitació…

El lector

Ja fa temps que vàrem llegir el llibre "El lector" i ens quedava pendent veure la pel·lícula. Recordau que al principi comentàvem que havia de ser protagonitzada per Nicole Kidman i que no li anava bé el paper per les seves caractecterísitques físiques, i finalment l'hi han donat a Kate Winslet qui ha guanyat l’Oscar pel seu paper de Hanna Schmitz.

Quan cau malalt al seu camí a casa des del col·legi, Michael Berg, un jove de 15 anys, és rescatat per Hanna Schmitz, una dona que li dobla l'edat. Ambdós comencen un idil·li inesperat i apassionat, fins que Hanna desapareix inesperadament. Vuit anys després, Michael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre està com a observador en un tribunal on s'està jutjant col·laboradors de l'Alemanya Nazi. Hanna està acusada d'un horrible crim, i rebutja defensar-se a si mateixa. Michael, gradualment, es va adonant que l'amor de la seva joventut guarda un secret que considera encara més vergonyós que l'assassinat.
Quedam al cinema Rívoli el diumenge a les 17 hores per a veure la pel·lícula i després comentar-la.Vos esper a tots!

.

Us poso informació sobre l'epoca del llibre perquè ens situem un poc.
També us deixo un fòrum de discussió sobre la novel·la de més èxit de Waltari:
http://www.egiptologia.com/foro/sinuhe-el-egipcio-de-mika-waltari-t1760.html

Amenofis IV

Publish at Scribd or explore others: