dimecres, 15 d’octubre de 2008

DADES BIOGRÀFIQUES

Novel·lista i diplomat francès, nascut a Vilna (Lituània). El seu vertader nom era Romain Kacew. Aconseguí l’èxit literari en l’any 1945 amb “Educación europea” un relat sobre les vivències de membres de la resistència polaca durant la II Guerra Mundial. Gary ingressà al cos diplomàtic francès després de la Guerra i fins el moment de la seva mort va compaginar l'escriptura amb el servei al seu Govern. Els seus escrits combinen l’humor amb la tragèdia i estan imbuïts d’un profunt sentiment moral. “Las raíces del cielo” (1956), guanyadora del premi Goncourt, planteja la dicotomia entre la concepció idealista de la llibertat i la justícia en front a una comprenssió realista de la cobdícia i la crueltat humanes. La Promesa del Alba (1960) és un tribut autobiogràfic a la seva mare. Entre la resta de les seves novel·les es troba Perro Blanco (1970), de contingut antirracista. Baix el pseudònim d’Émile Ajar obtení el premi Goncourt per l’obra “La vida ante él” (1975). Émile Ajar, no és més que un dels seus múltiples pseudònims de l’escriptor conegut com a Romain Gary ( (que tampoc no és el seu vertader nom). És l’unic en guanyar en dues ocasions el premio Goncourt : la primera com a Gary l’any 1956 i la segona com a Ajar en el 1975, precisament amb aquest llibre i sense que el jurat tengués la més mínima sospita, ja que era el seu cosí Gary, qui apareixia davant els medis com a Ajar.
Emile Ajar expresa la novel·la utilitzant l’estil anomenat “Skaz” és a dir posant en boca d’un adolescent totes les paraules que escriu, escrites amb totes les restriccions lèxiques i sintàctiques que tot això comporta.

Roman Cacew, Emile Ajar, Shatan Bogat i Fosco Sinibaldi, es suïcidaren a París d’un tret a la boca.