divendres, 4 de desembre de 2009

Carson McCullers

Carson McCullers, ens parla sempre de l’amor i de la incomunicació. De l’asimetria de l’amor. Dels amors ridículs, impossibles, dolorosos, que experimenten personatges solitaris. De la impossibilitat real de connectar amb un altre ésser humà, de comprendre’l i de ser comprès.
La belada del cafè trist, títol de la història principal, recull set relats: La belada del cafè trist, Wunderkind, El jockey, Madame Zilensky i el rei de Finlàndia, El transeünt, Dilema domèstic, Un arbre. Una roca. Un núvol. Cadascun d'ells és un petit microcosmos de la temàtica recurrent de Carson: la solitud, l'aïllament juxtaposats amb l'amor i la importància de les relacions triangulars insostenibles.