divendres, 17 d’abril del 2009

El amor en los tiempos del cólera




A partir de la mort de Jeremiah de Saint- Amour, el doctor Juvenal Urbino serà consciente de la proximitat de la seva mort, a la que evocarà en el derrer dia de la vida. La seva esposa, Fermina Daza, l' acompanyà en el dia a dia durant els 50 anys de matrimoni, malgrat els dubtes inicials d’aquesta.
Després de Lamont d’Urbino, es presenta davant de Fermina un home anomenat Florentino Ariza, qui havia estat pretendent d’ella des de la infància. Malgrat els anys, Florentino li presenta el seu amor incondicional.

L’amor en els temps del còlera és una obra bellíssima. El propi autor s’ha referit a ella en més d’una ocasió com la seva predilecta entre totes les quals ha escrit: «El meu llibre és L’amor en els temps del còlera, aquest és el llibre que va a quedar. Cent anys de solitud és un llibre mític, i jo no tracto de disputar-li cap mèrit, però L’amor en els temps del còlera és un llibre humà amb els peus en la terra del que som nosaltres de debò».

2 comentaris:

Xisca ha dit...

"Primero estos zapatitos para el osito, después esta camisita para el perrito, después estos calzoncitos de flores para el conejito, y ahora un besito en la cuquita rica de papá"

Aquí es donde si llego a tener a Florentino delante... uff!!

No se puede ser más mezquino. Además de terco y obsesivo es un manipulador; con la historia de dar pena, ¡pobre de mí! manipula a todas las mujeres que pasan por su vida, por no hablar de la frase referenciada que ya es... sin palabras. Ha sido mi gran decepción.

Mi gran devoción: el doctor Juvenal Urbino. Me gusta.

Fermina Daza: una señora, muy cabal, lástima que al final le conceda la venia a Florentino. Él no se la merece.

El libro: me ha transportado al lugar, al cómo, al dónde y al cuándo. En mi cabeza los personajes están vivos por eso me he enfadado tanto con el autor, porque después de tenerme disfrutando todo el libro introduce la historia de América Vicuña.

En fin, la perfección no existe...

Espero que os haya gustado.

Muchos besos.

Jesús M. Tibau ha dit...

un dels meus llibres preferits