La reunió del dia 22 d'octubre va ser bastant interessant, crec que el llibre no ha deixat ningú indiferent, pel seu sentit de l'humor, la seva tendresa, el seu joc de paraules. Es va tocar diversos temes con l'existència de centres d'acollida per a nens fills de prostitutes, un refugi ple de llum on reben educació, assistència sanitària.La biografia de l'escriptor també va despertar bastant interès, per una vida tan intensa i el fet que també fos un nen abandonat pels seus pares la que el llibre sigui una mica autobiogràfic. El suïcidi d'ell cridà l'atenció perquè molts dels escriptors que hem llegit al club lectura s'hagin suïcidat amb una edat que fa pensar que un motiu pot ser el grau de solitud.
Com us vaig prometre he transcrit l'entrevista que li fan al vídeo:
Com us vaig prometre he transcrit l'entrevista que li fan al vídeo:
Diu que ha viscut a Rússia, Polònia, Franca, Usa, etc.
Va ser conseller d'un ministre de la informació i aviador nou anys, desset anys diplomàtica, periodista...
Diu que des de fa quatre o cinc anys reflexiona sobre l'existència i sobre ell mateix perquè abans mai havia dedicat temps a veure qui era ell i què feia amb la seva vida. Conta que surt a la nit nou vegades a l'any i que per tant no té "existència" exterior. Es defineix com un camaleó i que no s'ha tornat boig gràcies a la creació literària.
2 comentaris:
Hola!
Segueixo pensant que per escriure així s'ha de ser molt lliure (mentalitat oberta, vull dir) i allò es perillós. Els no-límits de la llibertat impliquen moltes vegades un estil de vida rocambolesc, difícil d’entendre, fàcil de distingir i que fa de l'artista un ésser tan excepcional com dramàtic o interessant. Potser el suïcidi es covard, però en aquest cas dóna la impressió de ser la tràgica sortida d’una enorme i captivadora sensibilitat. Tots adjectius tan aplicables al llibre com a l’autor. Ambdós Enriquidors.
Ens veiem avui ;)
Chus.
Se me quedó en el tintero un pensamiento sobre el autor.
Por su libro, por su forma de vivir, y de morir, creo que debió tener un principio de la vida carente de amor, y que le marcó para siempre. Esto en lugar de hacerle un pobre hombre le transformó en un infeliz excepcional.
De ahí ese final del libro, de tres párrafos poco increíbles. Lo que a él le gustaría que pasase con todos los necesitados de afecto.
Besos y abrazos, que nunca son muchos ;)
Publica un comentari a l'entrada