Ca'n Sales

Club de lectura

2012-01-29T02:10:00.000-08:00

Josep Conrad

2011-03-03T07:27:00.000-08:00

L’any 1902, Joseph Conrad publica íntegrament El cor de les tenebres, una història tèrbola sobre el viatge del mariner Marlow per les aigües d'un gran riu africà. La seva missió: anar a la recerca d'un agent europeu, Kurtz, un brillant home d'empresa que havia embogit enmig de la jungla. Amb el temps, aquest relat de cobdícia, deliri i fastig existencial s'ha considerat una de les anàlisis més convulses sobre l'esperit colonial d'Occident. Molts escriptors i artistes s'han capbussat en els remolins d'aquesta història: des d'Orson Welles fins a Edward Said, passant per Apocalypse Now de Francis F. Coppola.

Travesuras de la niña mala

2011-02-15T09:45:00.000-08:00

Ricardo veu complert, de molt jove, el somni que va alimentar a la seva Lima natal des que tenia ús de raó: viure a París. Però el retrobament amb un amor d'adolescència ho canviarà tot. La jove, inconformista, aventurera, pragmàtica i inquieta, l'arrossega fora del petit món de les seves ambicions. Testimonis d'èpoques convulses en ciutats com Londres, París, Tòquio o Madrid, que aquí són molt més que escenaris, tots dos personatges veuran que les seves vides s'entrellacen sense arribar a coincidir del tot. Tot i això, aquesta dansa de trobades creuades farà créixer la intensitat del relat pàgina a pàgina fins a provocar una autèntica fusió del lector amb l'univers emocional dels seus protagonistes.

Creant una admirable tensió entre la comicitat i la tragèdia, Mario Vargas Llosa juga amb la realitat i la ficció per alliberar una història en què l'amor se'ns mostra indefinible, amo de mil cares, com "la nena dolenta". Passió i distància, atzar i destí, dolor i plaer...

Chesil Beach. Ian McEwan

2011-01-13T03:21:00.000-08:00

Davant nosaltres se'ns presenta el desencontre de dos joves que s'estimen amb bogeria i que procedeixen de mons diferents. A un costat del llit està la Florence, que prové d'una família acomodada, i que es mostra completament espantada davant la perspectiva del que li ve damunt. Què és el que se li ve damunt? Una situació per a ella incontrolable, una mica que hauria de ser natural entre dos joves que s'estimen i es volen, però que aquí es converteix en un mur inconquerible. Ella ha rebut una educació sexual nul·la i té una visió del tema repugnant i plena de perjudicis. A l'altre costat està l'Edward, que pertany a una família del fons de la classe mitja, impacient i aturmentat per deixar alt el pavelló. El resultat és tan desastrós com previsible.

L'acció té lloc a principis dels anys seixanta. L'elecció de l'època no és casual. És un moment previ que les relacions es visquin de manera més oberta. Però en l'època a la qual els toca viure als protagonistes encara predominen la incomunicació, els sentiments de culpa, la por al sexe i al que diran, la hipocresía

La puerta secreta. Marlen Haushofer

2010-12-20T07:56:00.000-08:00

Annette és una dona jove d'uns trenta anys que no espera res de la vida. No és perquè no li interessi, simplement l’han educat d'una forma tan estricta que no es considera capaç de desitjar res per a si mateixa. Criada per una tia beata, es fa bibliotecària perquè aquesta és la primera ocupació que li ofereixen. Al llarg dels anys surt amb diversos homes insípids perquè ells l'hi demanen i, finalment, accepta casar-se amb un home –que l'enamora per la seva brutal vitalitat– del que es queda embarassada. Aquest matrimoni, forçat en tots els sentits, és viscut per l'heroïna femenina amb total lucidesa: sap que res la uneix al marit més enllà del llit, troba lògic que aquest l'enganyi amb altres dones durant l'embaràs i és conscient que, deixant el seu treball, ha renunciat a l'única cosa que li garantia una mica d'independència.

Marlen Haushofer presenta en La porta secreta, publicada originalment l’any 1957, un subtil retrat de la submissió de les dones al domini masculí. Una obra important que no ha perdut gens de la seva actualitat i que, sens dubte, se situa entre el millor de la literatura alemanya de postguerra.

REWERS

2010-11-17T08:40:00.000-08:00

Rewers és una comèdia negra polonesa dirigida pel director Borys Lankosz, produïda en 2009. Els actors principals són Krystyna Janda, Agata Buzek, Anna Polony i Marcin Dorociński.

la pel•lícula va ser la candidata polonesa als oscars a la millor pel·lícula de parla no anglesa, però no resultà nominada. A Polònia ha rebut nombrosos premis.

L'acció es desenvolupa en dos punts en els temps: els anys 50 i l'actualitat. El personatge principal és Sabina, que acaba d'acomplir els 30 i encara no ha conegut baró. La seva mare ho sap i intenta per tots els mitjans trobar-li un marit. Tot això ho controla l'àvia, que no es pot ocultar cap secret.

A la casa arriben diversos pretendents, però cap desperta el menor interès en Sabina. Un bon dia apareix un home encantador, intel·ligent i endimoniadament maco. La seva presència fa que s'esdevenguin fets sorprenents i despertin la dona que hi ha dins Sabina.

Lampedusa. Rafael Argullol

2010-11-17T03:59:00.000-08:00

En aquesta novel•la Argullol transforma la petita illa de Lampedusa en una metàfora de la mediterrània. Es tracta d'un escenari en el que la grandesa i la decadència s'alternen entre de la presència d'una dona de bellesa misteriosa i del personatge de Leonardo Caracci, qui fa de la curiositat pels desconeguts la seva aventura vital.

Un relat iniciàtic que reflexiona sobre la passió humana, així com la bellesa i els seus abismes.

La novel•la vol ser una història molt vinculada als mites i que gira entorn de la bellesa i la mort. Argullol treballa amb moltes etimologies, amb Lampedusa que podria ser, segons explica, la Medusa i la seva atracció per la bellesa i la mort.

Situada en el període d'entre les dues guerres mundials, "Lampedusa" es pregunta per tot el que succeïx en un temps no concret sinó etern: l'amor, la guerra, la mort i les vel•leïtats de l'ànima.

SM RECHTER

2010-10-27T07:06:00.000-07:00

El 1997, el públic belga va entrar en shock quan el jutge Koen A. va ser condemnat per la seva relació S&M amb la seva esposa. Tot i que les seves vides van ser destruïdes, Koen i la seva esposa segueixen junts. Aquesta pel·lícula és una història sobre sexualitat i amor vertader.

Assassins sin rostro

2010-10-22T08:51:00.000-07:00

Publicada per primera vegada l'any 1991, es tracta de la primera novel•la d'una sèrie d'onze –fins al moment-, que tenen com a protagonista l'Inspector de policia *Kurt *Wallander, un personatge de ficció creat pel novel•lista suec *Henning *Mankell amb el qual ha assolit grans èxits.

En “Assassins sense rostre”, l'autor, a més de conduir-nos per la trama principal de la novel•la, ens va presentant la figura d'aquest detectiu. Un personatge bastant creïble, potser perquè ens mostra les seves debilitats i defectes sense embuts, i això el fa bastant proper al lector. Està travessant per una etapa de la seva vida bastant complicada, la seva dona l’acaba de deixar, la relació amb la seva única filla no es pot dir que sigui precisament fluïda, i a més, el seu pare està començant a mostrar els primers signes inequívocs d'una decadència senil. Tot això li està començant a passar factura. Duu una vida una mica desequilibrada, s'alimenta malament, beu més del compte, sofreix trastorns del son, està guanyant pes…, en fi que no es tracta ni de bon tros d'un superhome, o d'un “*poli dur”. Però, és clar, també té les seves virtuts, com qualsevol humà, i al llarg de la lectura les anirem descobrint.

En aquesta obra *Henning *Mankell aborda també el problema de la immigració il•legal i la xenofòbia, jugant ambdós un paper molt important al llarg de tota la novel•la.

Assassins sense rostre

2010-10-19T07:29:00.000-07:00

Dimecres torna el club de lectura Ca'n Salas.

Després d'unes setmanes de vacances, el proper dimecres 13 d'octubre comença la nova temporada del club de lectura.

Ens trobarem a les 18.00 a la biblioteca per parlar del primer llibre que llegirem: assassins sense rostre de Henning Mankell

La última estación. León Tolstói

2010-06-29T07:35:00.000-07:00

L'última estación, es una tragicomèdia sobre l'amor i el matrimoni que va viure l'escriptor rus, Leon Tolstói el seu darrer any de vida. A la coproducció d'Alemanya, Espanya i Gran Bretanya, el novel·lista decideix renunciar a totes les seves propietats, a favor de la pobresa, un fet que la seva esposa, després de cinquanta anys de matrimoni, intentarà evitar de totes les maneres possibles. Aquest argument és l'excusa per tractar temes universals com l'amor, la família, la gelosia o les traïcions.

El film compta amb Christopher Plummer en el paper de Tolstói, Helen Mirren com a Sofia, l'esposa de Tolstói, o James McAvoy com a secretari de l'escriptor. Amb aquest pel·lícula, Hoffman va més enllà de muntar una biografia al cinema, ja que acaba creant una emotiva i intensa pel·lícula sobre l'amor i la impossibilitat de viure sense ell.

Cementeri de pianos

2010-06-29T07:21:00.000-07:00

Una Lisboa sense temps on viuen, somien, estimen treballen i moren els personatges d'aquesta història. En el cor d'un taller de fusteria es troba el cementiri de pianos, lloc on els instruments, a semblança dels éssers que ho envolten, han deixat de funcionar i es troben suspesos entre la vida i la mort. Lloc d'exili voluntari on es reflexiona i es fa l'amor, lloc de lectures clandestines, espai recòndit d'adulteris, pati de jocs infantils on s'encadenen les generacions.

Pare i fill actuen com narradors i intercalen les seves vivències des d'èpoques i prismes diferents. Desemmascaren la història de la família, en un llenguatge d'ombres i llums, de silencis i riures, de pors i esperances, de culpabilitat i perdó. Relaten històries d'amor, urgents i inevitables, feridors, en les quals l'abandó, la violència domèstica i els errors redimits acaben sent anul•lats pel poder de la tendresa i l'afecte. Parlen de mort, no per a indicar una fi, sinó la renovació d'una generació a una altra.

Els sofriments del jove Werther

2010-06-29T07:04:00.000-07:00

Les tribulacions del jove Werther, publicat el 1774 en alemany sota el títol de Die Leiden des jungen Werthers, és un llibre semiautobiogràfic de Johann Wolfgang von Goethe, un dels autors més importants del romanticisme Alemany. Goethe mencionà en la primera versió del seu Römische Elegien, que el seu «sofrimient juvenil» fou en part inspiració per a la creació de la novel·la.

Es tracta d'una obra important del moviment romàntic alemany Sturm und Drang. De fet, és un dels pocs treballs que Goethe escriví dins d'aquest moviment abans de començar amb Friedrich von Schiller el moviment clàssic de Weimar, en el qual també influí.

El llibre aconseguí que Goethe, que l'havia escrit amb 24 anys, es convertís en una de les primeres celebritats literàries. Al final de la seva vida, molts joves viatjaven fins a Weimar per vistar el mestre, de qui en moltes ocasions només coneixien aquest llibre.

L'empremta del llibre en la societat fou tan gran que l'adjectiu de ser un Werther s'utilitzà per descriure qualsevol jove idealista enamorat fervorosament.

La meitat de l'ànima. Carme Riera

2010-05-13T07:58:00.000-07:00

Un desconegut lliura un cartipàs ple de cartes a una escriptora que signa llibres el dia de Sant Jordi. La seva lectura la trasbalsa i li obre una sèrie d’interrogants que faran trontollar la memòria del seu passat familiar i de la identitat dels seus pares. Aleshores comença un procés de recerca apassionant i apassionada que la porta al vell escenari dels republicans a França. Mirarà d’esbrinar el qui és qui de l’espionatge i els agents dobles a favor del franquisme, investigarà la mort en estranyes circumstàncies d’alguns exiliats i estudiarà el paper d’alguns intel·lectuals francesos. La recerca de l’amant francès de la seva mare i el veritable paper que ella mateixa va tenir en la resistència i en la història oculta de l’exili són els secretts i misteris als quals s’enfronta l’escriptora en procurar de lligar tots els caps. La meitat de l’ànima amaga secrets que sorprendran el lector, deixa oberta la recerca del misteriós personatge del cartipàs i esdevé, sobretot, una obra corprenedora que tempta els límits de la novel·la.

La mort d'Ivan Ílitx

2010-05-06T07:38:00.000-07:00

La mort d'Ivan Ílitx publicada per primer cop el 1886, és un relat de Lev Tolstoi. Es tracta d'una de les obres de ficció més elogiades de la darrera etapa de l'autor rus. Sorgeix, en part, de l'angoixa intel·lectual i de la lluita espiritual de l'autor que el va dur a la conversió al cristianisme. En el centre de la història hi ha l'examen sobre la natura de la vida i la mort, i com pot l'home arribar a acceptar la inevitabilitat de la mort. Vladimir Nabokov i Mahatma Gandhi defensaven aquesta obra com la millor de tota la literatura russa.

La mort d'Ivan Ílitx és el reflex del significat misteriós que tenia la mort per a Tolstoi. L'argument gira a l'entorn d'Ivan Ílitx, un petit buròcrata que fou educat sota la convicció que podria assolir un càrrec al govern de l'imperi tsarista. De mica en mica, els seus ideals es van complint. Tanmateix, s'adona que aquest esforç no ha servit de res, ja que en arribar a la posició que sempre havia somiat, es pregunta quin sentit han tingut tants sacrificis.

El relat va adquirint una gran potencialitat. Això es visualitza als moments de recerca interna d'Ílitx, que ho ha aconseguit tot, té una família decent i una posició respectable, però li falta una cosa: la pròpia existència. El lector s'adona que Ílitx va desapareixent mentre va avançant la trama, a partir del moment que li notifiquen que pateix una malaltia totalment desconeguda. Ivan no sabrà què fer, i desitja en primer lloc trobar consol. Però, davant de la seva sorpresa, aquest li és negat fins i tot pels seus éssers estimats. Ílitx és una nosa per a la gent que l'envolta, que desitja que es mori perquè els deixi lliure una plaça burocràtica.

Ivan veu com el fantasma de la mort ronda per casa seva, sentirà les seves passes i resarà per curar-se. Però tot serà inútil: al final, el destí li jugarà una mala passada i morirà.

L'obra va més enllà del simple tema de la mort. El protagonista s'adona, amb la seva pròpia mort, que tot té un final i que, mitjançant aquest final, podrà descansar.

Club Can Sales

2010-04-20T04:58:00.001-07:00

Los clubes de lectura están en auge en la isla

PREGUNTA-HO A LA POLS

2010-04-08T08:26:00.000-07:00

Arturo Bandini és un jove escriptor que entusiasmat per la publicació en una revista del seu primer conte es trasllada a Califòrnia en busca d’aventures que li inspirin nous relats. La seva visió idealitzada de la terra promesa cau aviat a terra.
Fante ens dóna una visió descarnada de la realitat californiana dels anys 30. Ni Los Ángeles és un paradís, ni la gent que hi viu està en felicitat permanent. Els esperits arrossegats per la promesa de sol i de calor, que sovint es relaciona amb un nivell de vida superior, topen de nassos amb una ciutat polsosa, impersonal i amb un punt d’ordinari que fa que pocs puguin considerar-la una llar. Totes les ciutats tenen varies cares, aquí bàsicament es divideix en dos, la luxosa i la pobre, i l’escenari principal és aquesta última.
Bandini és un personatge curiós: té moltes crisis personals que el fan dubtar del seu talent i alhora té un punt d’arrogant, i quan pot s’exhibeix com un prometedor (sinó gran) escriptor. El seu caràcter malgastador fa que sovint estigui proper a la desesperació, es castig a per la seva manca d’inspiració, es tortura per la seva manca de valentia amb les dones, i es mortifica per la seva pobresa, els seus orígens i pel que voldria ser i no és.

EL castell de vidre

2010-03-10T06:52:00.000-08:00

Una història commovedora, d’una sensibilitat extraordinària, que no es pot deixar de llegir. Comparada a Charles Dickens i a Frank McCourt , ha venut més d’1 milió i mig de llibres. Créixer a la família Walls no és fàcil. Ni per a la Jeannette ni per als seus tres germans. Però a voltes és màgic. Fabulós. Quan la mare fa d’artista i oblida que odia la domesticitat. Quan la fantasia de les històries del pare fa oblidar la pobresa, la gana, el fred, els pantalons foradats amb els genolls pintats perquè no es noti, els viatges per l’Amèrica profunda de casa miserable en casa miserable. Quan està sobri.Però la Jeannette creix, i aprèn que la vida és complicada, i que el castell de vidre amb què han somniat tota la vida ella i el seu pare potser no es construirà mai..

2010-02-18T10:05:00.000-08:00

Les mil i una nits (en àrab, ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla; en persa, هزار و یک شب, Hazār-o yak shab ) és el nom que rep una antologia de contes orientals compilats de la tradició oral de l'Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d'altres cultures properes. El nucli d'aquestes histories es format per un antic llibre anomenat Hazâr Afsâna (Els Mil Mites) (en persa هزارافسانه). La compilació i traducció d'aquestes histories a l'àrab fou, suposadament, Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar, que visqué en el segle IX.La primera compilació aràbiga moderna, elaborada amb materials egipcis, es publicà en El Caire l'any 1835.

L'estructura del llibre és una història que serveix de marc a totes les altres, un esquema molt comú en les antologies de relats breus fins al segle XX. La història marc és la següent: un soldà va sorprendre la seva dona quan l'enganyava amb un altre home. Furiós, va decidir que cada dia es casaria amb una noia verge de la noblesa, conviurien una nit i a la sortida del sol la mataria. Xahrazad va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora; cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre...

La Ola

2010-02-16T09:09:00.000-08:00

La ola (Die Welle) és un llargmetratge basat en una història real que va tenir lloc el 1967 en un institut de secundària californià. Allà, el professor d’història d’ascendència jueva Ron Jones, va dur a terme un experiment que va anomenar “The Third Wave” (La Tercera Onada) que, segons les seves pròpies paraules, només pretenia ser un joc per a comprendre el feixisme. La ola recrea aquesta experiència traslladant l’escenari a un centre de secundària de ’Alemanya contemporània. A l’igual que va passar en la realitat, en la pel·lícula es mostra com el que va començar sent un intent per a transmetre un conjunt d’idees sobre la disciplina i el sentiment de comunitat, es converteix en pocs dies en un moviment que transforma completament l’actitud de l’alumnat fins al punt d’arribar a la violència. Basat en una història real: l’experiència de Rod Jones1.

El país de l'aigua. Graham Swift

2010-02-05T01:35:00.000-08:00

Tom Crick és un professor d'història en un col·legi anglès, l'apatia del seu alumnes ho inciten, en un començament, a narrar a la seva classe alguns records existents de la seva joventut, però amb els dies i els recents problemes amb la seva esposa Mary, apareix un Tom turmentat que necessita esplaiar-se, amb això les històries canvien poc a poc fent-se més complexes i turbulentes, sortint a flotació tot el traumàtic passat, en les terres pantanoses de l'Est d'Anglaterra.

Carson McCullers

2009-12-04T00:28:00.000-08:00

Carson McCullers, ens parla sempre de l’amor i de la incomunicació. De l’asimetria de l’amor. Dels amors ridículs, impossibles, dolorosos, que experimenten personatges solitaris. De la impossibilitat real de connectar amb un altre ésser humà, de comprendre’l i de ser comprès.
La belada del cafè trist, títol de la història principal, recull set relats: La belada del cafè trist, Wunderkind, El jockey, Madame Zilensky i el rei de Finlàndia, El transeünt, Dilema domèstic, Un arbre. Una roca. Un núvol. Cadascun d'ells és un petit microcosmos de la temàtica recurrent de Carson: la solitud, l'aïllament juxtaposats amb l'amor i la importància de les relacions triangulars insostenibles.

Trobada amb l'escriptora Maria-Antònia Oliver

2009-06-08T09:34:00.000-07:00

El proper dimecres dia 10 de juny, a les 18.00h, ens acompanyarà l’escriptora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946). Amb aquesta activitat, els dos clubs de lectura de la biblioteca volem aprofitar per tancar el curs, fins passat l’estiu, a més de passar una bona estona. L’activitat és oberta a qualsevol persona que hi vulgui participar.

Maria-Antònia Oliver inicià la seva trajectòria narrativa amb novel·les centrades en la temàtica de Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines. Un altre tema molt present en la seva obra és el de la condició de la dona. És precisament la dona, la protagonista de la major part del seus llibres, destacant la popular Lònia Guiu, detectiu mallorquina de tres de les seves novel·les policíaques, i Joana Batllorí, la protagonista de la novel·la Joana E. Serà precisament aquest darrer el que comentarem amb la mateixa autora.

Amb la col.laboració de

Joana E.

2009-06-08T09:06:00.001-07:00

Joana E. (1992) és la biografia novel·lada de Joana Batllorí, una dona mallorquina que l’autora va conèixer l’any 1979. De forta càrrega melodramàtica, la història de la Joana és contada per ella mateixa des que neix fins que es casa per segona vegada. Si bé la novel·la parteix de la realitat, juga també amb elements de ficció.

Joana E. ens presenta el retrat introspectiu d’una dona que lluita per alliberar-se dels prejudicis i la hipocresia de l’entorn que l’envolta, per aconseguir la felicitat que tant desitja en un món tancat, on les aparences juguen un paper cabdal. És, en definitiva, el retrat d’una societat i d’una època i en primera instància la història d’una dona.

El sol dels Scorta

2009-05-12T07:13:00.000-07:00

El sol dels Scorta va guanyar el Premi Goncourt el 2004 i és obra de Laurent Gaudé, un jove novel.lista i dramaturg francès.La crítica deixa el llibre pels núvols, la majoria el qualifica d'obra mestra. L'argument no té gaire res de nou: explica la vida de membres de les generacions d'una mateixa família en un petit i calorós poble al sud d'Itàlia. Tot succeeix entre el 1875 i l'actualitat. Diverses generacions dels Scorta centren l'acció a Montepuccio, un poble miserable del sud d'Itàlia. El poblet està situat sobre el mar, rodejat de quatre turons i unes quantes oliveres sobre les quals cauen els implacable però nutrients rajos de sol.

L'amor en els temps del cólera"

2009-05-06T06:36:00.000-07:00

Avui veurem la pel.lícula "l'amor en els temps del còlera", al salon d'actes als 5:30
El 2007 es va estrenar als Estats Units la versió cinematogràfica de L’amor en els temps del còlera (Love in the estafi of cholera és el títol original de la pel·lícula, dirigida per Mike Newell i amb Javier Bardem i Giovanna Mezzogiorno com a protagonistes), de l’escriptor i premio Nobel Gabriel García Márquez, al que pràcticament tots coneixereu i del que la majoria haurà llegit els seus Cent anys de solitud.

El amor en los tiempos del cólera

2009-04-17T06:42:00.000-07:00

A partir de la mort de Jeremiah de Saint- Amour, el doctor Juvenal Urbino serà consciente de la proximitat de la seva mort, a la que evocarà en el derrer dia de la vida. La seva esposa, Fermina Daza, l' acompanyà en el dia a dia durant els 50 anys de matrimoni, malgrat els dubtes inicials d’aquesta.
Després de Lamont d’Urbino, es presenta davant de Fermina un home anomenat Florentino Ariza, qui havia estat pretendent d’ella des de la infància. Malgrat els anys, Florentino li presenta el seu amor incondicional.

L’amor en els temps del còlera és una obra bellíssima. El propi autor s’ha referit a ella en més d’una ocasió com la seva predilecta entre totes les quals ha escrit: «El meu llibre és L’amor en els temps del còlera, aquest és el llibre que va a quedar. Cent anys de solitud és un llibre mític, i jo no tracto de disputar-li cap mèrit, però L’amor en els temps del còlera és un llibre humà amb els peus en la terra del que som nosaltres de debò».

Gabriel García Márquez

2009-03-28T02:01:00.000-07:00

Va néixer el 1928 a la ciutat d'Aracataca (Magdalena, Colòmbia). Fou criat pels seus avis materns i en morir aquests, passà a viure amb els seus pares. Inicià els estudis de Dret i Ciències Polítiques a la Universidad Nacioanal de Colombia (Bogotá), però no els finalitzà.

A partir dels disturbis que es desencadenaren amb l'assassinat del políc Jorge Eliécer Gaitán (1898-1948), coneguts com a "Bogotazo", es traslladà a Cartagena de Indias, on començà a treballar con a periodista del diari El Indias, on començà a treballar con a periodista del diari El Universal. En els anys següents fou reporter i columnista als diaris. El heraldo (Barraquilla) i El Espectador (Bogotà). i entre 1959 i 1961 traballà per l'agéncia cubana de notícies la prensa latina. En anys porteriors residirà a Nova Yorrk, Barcelona, París, Cartagena de Indias i Mèxic, establint-se des de 1981 a Mèxic, on crea la Fundación Nuevo peridismo Iberoamericano ( FNPI). En 1982 se li concedeix el premi Nobel de literatura.

BANANA YOSHIMOTO

2009-03-11T04:18:00.000-07:00

Banana Yoshimoto(1964-), pseudònimde Mahoko Yoshimoto, escriptora japonesa contemporània. Ella va decidir el seu nom en hiragana.
És filla de Takāki Yoshimoto (conegut també com Ryumei Yoshimoto, reconegut i influent filòsof en la dècada de 1960). A més del seu famós pare, la germana de Banana Yoshimoto, Haruno Yoiko, és una coneguda mangaka al Japó.
El seu amor per la naturalesa, influeix en el seu nom artístic: estima les flors vermelles i carnoses del banano del que extraurà el pseudònim amb el qual se la coneix en el món: Banana.
El seu estil, fresc i directe, i els termes que aborda, com l'amor,l'amistat, la mort i la solitud, han fet de cada obra d'aquesta autora un cas literari.

Sentiments i dolors davant la mort i la solitud. Buidors amargues que costen d’acceptar i que sembla que no es poden tornar a omplir, creen una mena de cuirasses que pretenen protegir, però que acaben aïllant. Primers escrits de Banana Yoshimoto on perfila el seu estil propi, carregat d’introspecció, sensibilitat i senzillesa, davant el desdibuix entre el món real i el món imaginari. Narracions que mostren, amb to tranquil, símbols de tristesa, solitud, amor i amistat, que com espines amagades, es van clavant en el record i en la vida dels seus protagonistes.

… Alçarà el cap, mirant al seu voltant. Atent a qualsevol moviment, al més mínim soroll. I tot i comprovar que tot és en el seu lloc, el seu cos tremolarà, mentre corrent a gran velocitat, el ratolí sortirà de l’amagatall i travessarà tota l’habitació…

El lector

2009-02-26T08:34:00.000-08:00

Ja fa temps que vàrem llegir el llibre "El lector" i ens quedava pendent veure la pel·lícula. Recordau que al principi comentàvem que havia de ser protagonitzada per Nicole Kidman i que no li anava bé el paper per les seves caractecterísitques físiques, i finalment l'hi han donat a Kate Winslet qui ha guanyat l’Oscar pel seu paper de Hanna Schmitz.

Quan cau malalt al seu camí a casa des del col·legi, Michael Berg, un jove de 15 anys, és rescatat per Hanna Schmitz, una dona que li dobla l'edat. Ambdós comencen un idil·li inesperat i apassionat, fins que Hanna desapareix inesperadament. Vuit anys després, Michael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre està com a observador en un tribunal on s'està jutjant col·laboradors de l'Alemanya Nazi. Hanna està acusada d'un horrible crim, i rebutja defensar-se a si mateixa. Michael, gradualment, es va adonant que l'amor de la seva joventut guarda un secret que considera encara més vergonyós que l'assassinat.
Quedam al cinema Rívoli el diumenge a les 17 hores per a veure la pel·lícula i després comentar-la.Vos esper a tots!

2009-01-22T06:56:00.000-08:00

Us poso informació sobre l'epoca del llibre perquè ens situem un poc.
També us deixo un fòrum de discussió sobre la novel·la de més èxit de Waltari:
http://www.egiptologia.com/foro/sinuhe-el-egipcio-de-mika-waltari-t1760.html

Amenofis IV

Publish at Scribd or explore others:

!Bon any a tots els lectors del blog¡

2009-01-10T00:53:00.000-08:00

Que aquest any ens porti milers de meravelloses lectures que us faci gaudir del plaer de llegir i que puguem disfrutar en companya, per divertir-nos comentant allò que plegats hem anat llegint.

El pròxim dimecres dia 14 de gener finalitzarem el llibre " Assaig sobre la ceguesa" que en general ens ha tingut enganxats a tots aquest Nadal.
Després veurem la pel.lícula que em sembla l'estrenen el 27 de febrer a Espanya, us avanç el tràiler.

José Saramago

2008-12-17T06:09:00.000-08:00

José Saramago, nascut el 1922 a Azinhaga (Ribatejo, Portugal), és un dels novel·listes actuals més apreciats a tot el món. Abans de dedicar-se a la literatura, va exercir diferents professions, des de serraller i mecànic fins a editor. L'any 1969 es va afiliar al Partit Comunista portuguès, fet pel qual va patir la censura i la persecució durant els anys de la dictadura de Salazar. Saramago es va afegir a l'anomenada "Revolució dels clavells", que va portar la democràcia a Portugal l'any 1974. Des del 1976 viu exclusivament de la seva activitat literària.

ALES DE LA VIDA

2008-12-10T06:43:00.000-08:00

Les dues cares de la moneda, la vida i la mort.

Em vaig anar als boscos perquè volia viure sense presses. Volia viure intensament i treure-li tot el suc a la vida, per a no descobrir en el moment de la meva mort que no havia viscut."Carpe diem". Aprofita el moment.

Després de veure EL documental, em quedo amb la seva música, aquesta és una font de felicitat, beguem de la felicitat llavors. Aquest documental em dóna vida, emoció, força. No em cansaria de veure'l una vegada i una altra.
¡Avui horabaixa ens donarem els regals¡

2008-11-27T06:49:00.000-08:00

El Pròxim dia 3 de desembre finalitzarem el llibre i llegirem aquesta entrevista
Entrevista Imma Monsó

Publish at Scribd or explore others:

Un home de Paraula. Imma Monsò

2008-11-12T06:27:00.000-08:00

Un llibre autobiogràfic, un relat fruit de l'absència i la presència, el record i l'oblit. La mort de qui va ser el seu company durant 16 anys.
Entrevista a l'escriptora:
http://www.tv3.cat/videos/217168407

Paris je t'aime

2008-11-12T05:38:00.000-08:00

Aquesta pel.licula parla sobre la vida a París : els seus turistes, immigrants, mares de família, esposes, fills...tots aquí, resumits en dues hores. Són vint històries d'amor que susciten en la mundialment reconeguda capital de l'amor:París. Cadascuna de les seves històries és dirigida per un director distint, i es duu a terme en un barri distint. Una de les millors històries és la d'Isabel Coixet i els germans Cohen. Espero que us agradi. Hagués preferit posar-vos la pel·lícula basada en la novel·la però nomès l'he pogut aconseguir en francès, subtitulada en anglès, si algú la vol per a veure-la en la seva casa no té més que demanar-la. He suggerit aquesta pel·lícula per les històries dels distints barris parisins que em sembla interessant

2008-10-25T00:51:00.000-07:00

La reunió del dia 22 d'octubre va ser bastant interessant, crec que el llibre no ha deixat ningú indiferent, pel seu sentit de l'humor, la seva tendresa, el seu joc de paraules. Es va tocar diversos temes con l'existència de centres d'acollida per a nens fills de prostitutes, un refugi ple de llum on reben educació, assistència sanitària.La biografia de l'escriptor també va despertar bastant interès, per una vida tan intensa i el fet que també fos un nen abandonat pels seus pares la que el llibre sigui una mica autobiogràfic. El suïcidi d'ell cridà l'atenció perquè molts dels escriptors que hem llegit al club lectura s'hagin suïcidat amb una edat que fa pensar que un motiu pot ser el grau de solitud.
Com us vaig prometre he transcrit l'entrevista que li fan al vídeo:

Diu que ha viscut a Rússia, Polònia, Franca, Usa, etc.

Va ser conseller d'un ministre de la informació i aviador nou anys, desset anys diplomàtica, periodista...

Diu que des de fa quatre o cinc anys reflexiona sobre l'existència i sobre ell mateix perquè abans mai havia dedicat temps a veure qui era ell i què feia amb la seva vida. Conta que surt a la nit nou vegades a l'any i que per tant no té "existència" exterior. Es defineix com un camaleó i que no s'ha tornat boig gràcies a la creació literària.

DADES BIOGRÀFIQUES

2008-10-15T06:24:00.000-07:00

Novel·lista i diplomat francès, nascut a Vilna (Lituània). El seu vertader nom era Romain Kacew. Aconseguí l’èxit literari en l’any 1945 amb “Educación europea” un relat sobre les vivències de membres de la resistència polaca durant la II Guerra Mundial. Gary ingressà al cos diplomàtic francès després de la Guerra i fins el moment de la seva mort va compaginar l'escriptura amb el servei al seu Govern. Els seus escrits combinen l’humor amb la tragèdia i estan imbuïts d’un profunt sentiment moral. “Las raíces del cielo” (1956), guanyadora del premi Goncourt, planteja la dicotomia entre la concepció idealista de la llibertat i la justícia en front a una comprenssió realista de la cobdícia i la crueltat humanes. La Promesa del Alba (1960) és un tribut autobiogràfic a la seva mare. Entre la resta de les seves novel·les es troba Perro Blanco (1970), de contingut antirracista. Baix el pseudònim d’Émile Ajar obtení el premi Goncourt per l’obra “La vida ante él” (1975). Émile Ajar, no és més que un dels seus múltiples pseudònims de l’escriptor conegut com a Romain Gary ( (que tampoc no és el seu vertader nom). És l’unic en guanyar en dues ocasions el premio Goncourt : la primera com a Gary l’any 1956 i la segona com a Ajar en el 1975, precisament amb aquest llibre i sense que el jurat tengués la més mínima sospita, ja que era el seu cosí Gary, qui apareixia davant els medis com a Ajar.

Emile Ajar expresa la novel·la utilitzant l’estil anomenat “Skaz” és a dir posant en boca d’un adolescent totes les paraules que escriu, escrites amb totes les restriccions lèxiques i sintàctiques que tot això comporta.

Roman Cacew, Emile Ajar, Shatan Bogat i Fosco Sinibaldi, es suïcidaren a París d’un tret a la boca.

PROPER LLIBRE: 15 d'octubre de 2008

2008-10-07T06:26:00.000-07:00

La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d’Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París. Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà -jueus i àrabs, africans, transvestits i prostitutes dels barris baixos- on Momo fa el seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l’eutanàsia. «La vida al davant», que va guanyar el premi Goncourt, sorprèn per la seva actualitat, plena d’ironia, ingenuïtat i amor. «L’obra de Gary flueix en una llengua clara, lleugera i enèrgica com algunes pàgines de Hemingway. S’ho juga tot per seduir al lector.» [Jérôme Garcin]

COMENÇAM

2008-09-25T07:09:00.000-07:00

Dimecres torna el club de lectura Ca'n Salas.
Després d'unes setmanes de vacances, el proper dimecres 15 d'octubre comença la nova temporada del club de lectura.
Ens trobarem a les 18.00 a la biblioteca per parlar del primer llibre que llegirem. A més a més, en aquesta nova temporada el Club estrena un blog on tothom podrà aportar idees, o saber quins llibres llegim.